-
-
731 m
694 m
0
0,9
1,8
3,63 km

Vista 1864 veces, descargada 43 veces

cerca de Collbató, Catalunya (España)

[CA] Del monestir de Montserrat als Degotalls



Tranquil·la i ombrívola passejada a mig aire entre el monestir de Montserrat i els Degotalls per indrets especialment suggeridors del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat que conviden al recolliment.
Ruta senyalitzada.




Al monestir es pot arribar en vehicle per la carretera BP-1121 des de Monistrol de Montserrat, població comunicada per l'autovia C-16 o la C-55 amb Manresa, Terrassa i Martorell, o per can Maçana des del Bruc per l'autovia A-2 i la carretera BP-1103. També s'hi pot accedir amb telefèric des de l'estació de tren Montserrat-Aeri dels FFCC de la Generalitat de Catalunya o amb el cremallera des de Monistrol.

Plaça dels Apòstols

0,00 km (715 m). Des de la plaça de l'Abat Oliba, sortim en direcció NE cap a la sortida de Montserrat per carretera. Un cop travessada de cap a cap la plaça de la Creu, ens situem a la nostra dreta i fem el passeig de l'Escolania protegits sota una llarga marquesina al final de la qual trobarem un edifici -construït segons el projecte (1975) de l'arquitecte P. Pere Busquets (1925)- que conté diversos serveis de restauració. Abans d'arribar-hi, però, i si és al matí, quan passem pel costat de la basílica hi veurem un petit mercat, molt típic i amb molta tradició: són les pageses de Marganell, un poble veí de la muntanya, que cada dia pugen a Montserrat per vendre els productes alimentaris que elaboren. Els de més renom són la mel i el mató.

Fet ja el passeig de l'Escolania, pugem a les terrasses de l'edifici abans esmentat. Des d'aquí, i mirant cap a la direcció d'on venim, reconeixerem la imatge típica de Montserrat: en primer terme l'austera basílica del segle XVI rodejada pels edificis, de diverses èpoques, corresponents a l'Escolania i al monestir; al fons de tot, els allotjaments per als pelegrins; i com a teló de fons, els turons més coneguts de la muntanya de Montserrat: la Gorra Frígia (1.152 m) i les Magdalenes, les quals dominen el frondós torrent de Santa Maria, que es precipita muntanya avall fins al riu Llobregat.

Des d'aquestes mateixes terrasses, però ara situats cap al precipici, admirem un dels perfils de la muntanya amb dos dels llocs més populars: a dalt distingim la capella de Sant Miquel i la creu que porta el mateix nom situada just al límit de la timba que cau verticalment uns dos-cents metres; a sota mateix veiem un caminet que voreja la muntanya i que condueix cap a una altra capella, la Santa Cova.

Creuem aquestes terrasses i, al costat mateix, trobem un curiós element arquitectònic que mig encercla una placeta. En ser-hi al bell mig, observem detingudament unes obertures separades per columnetes. I ara girem la mirada vers els absis neoromànics (1876-1885) adossats a la façana de l'església (s. XVI). Aquest element arquitectònic correspon al que fou el pis tercer de l'absis central de l'església, que acabava exteriorment amb una galeria o trifori l'alçada de la qual era proporcional al volum de l'església d'aleshores. L'any 1992, durant les obres de restauració d'aquest temple, que consistiren sobretot a retornar-li la volumetria original del s. XVI, aquesta galeria fou traslladada ací. Per comprendre millor aquests canvis, a la nostra dreta hi ha una placa amb un text i un croquis explicatius de l'esmentada restauració (1991-1995).

Sota mateix de la plaça rodona on som, hi ha una capella funerària (1958) que conté les despulles dels membres del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat morts durant la guerra civil (1936-1939). El projecte i la decoració són obra del P. Pere Busquets i del P. Crisòleg Picas (1922) respectivament. Un xic més avall, vora la timba, s'alça un monument dedicat a Ramon Llull (1232-1316), místic i escriptor català de Mallorca. Representa l'Escala de l'Enteniment, en al·lusió a l'obra d'aquest pensador medieval. El projecte d'aquest monument (1976) va ser realitzat per l'artista Josep M. Subirachs (1927).

De retorn a la plaça rodona que hem deixat fa poc, cal explicar que tot aquest entorn s'anomena plaça dels Apòstols en record d'una capella que hi fou edificada el s. XVI en memòria dels sants Apòstols. Mig destruïda per la Guerra del Francès, fou reedificada el 1858 i restaurada el 1907. A l'inici de la guerra civil (1936), va ser enderrocada i el lloc fou enjardinat. El 7 d'octubre de 1939, el P. Abat Marcet va col·locar-hi la primera pedra de la capella funerària, que no es començà a construir fins a l'any 1958. Tot i aquestes vicissituds, el nom de la capella ha arribat fins als nostres dies per denominar aquest espai, gran part del qual ara es fa servir com a aparcament.

Camí dels Degotalls o del Magníficat

Un cop creuada la plaça dels Apòstols, ens posem a la voravia esquerra de la carretera delimitada per un gran mur de pedra. Al seu bell mig, i sobresortint, hi ha dues escultures (1960) que representen sant Benet i santa Escolàstica, obra de la inconfusible mà de l'escultor Jaume Clavell i Nogueras (1914-1977). Avancem encara uns metres en direcció a la sortida de Montserrat. Aviat veurem, a la nostra dreta, un monòlit acabat amb una creu, anomenat Pax vobis, segons el projecte (1960) de P. Pere Busquets (1925) -que indica on abans començava el recinte del santuari-, i a la nostra esquerra un rètol: Els Degotalls-Camí del Magníficat. Seguint per una rampa que puja a la nostra esquerra, ens trobem amb el camí que ens hi portarà.

0,68 km (720 m), 0 h 10 min. Camí dels Degotalls. Abans d'iniciar-lo, però, pugem uns pocs metres més fins a trobar l'escultura de bronze que, l'any 1931, el Centre Social de Betlem (Barcelona) va erigir en memòria de mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902), el qual, entre altres poemes dedicats a Montserrat, escriví la lletra del popular Virolai. L'escultura és obra de Carles Flotats (?-1950). De fet, l'emplaçament de l'escultura en aquest indret data de l'any 1953, quan s'inicià el camí dels Artistes en la primera part del camí dels Degotalls.

Segueixen d'altres monuments, esteles i medallons que s'han anat posant en memòria d'alguns homes il·lustres del nostre país. El segon és un monument a l'escriptor Joan Maragall (1860-1911), erigit per l'Agrupació Amics de Joan Maragall, el 5 de juliol de 1958, d'acord amb el projecte de Frederic Marés (1893-1991). Tot seguit veiem, clavada a la roca, una làpida en memòria del tenor Emili Vendrell (1893-1962), col·locada amb motiu del centenari del seu naixement; és obra de l'orfebre Joaquim Capdevila (1944). Un xic més enllà, trobem el monument a Pep Ventura (1817-1875), compositor, entre altres obres musicals, d'uns quants centenars de sardanes. La ciutat pubilla de la sardana hi ve cada any a posar-hi el clau commemoratiu. El projecte és de Josep Mainar (1899-1996) i Alexandre Cirici i Pellicer (1914-1983), i hi van intervenir els escultors Rafel Solanic (1895-1990) i Carles Collet (1902-1983). Mig amagat entre els arbres, clavat a la roca, hi ha un medalló de bronze dedicat a Pompeu Fabra (1868-1948), principal artífex de la normalització de la llengua catalana, amb motiu del centenari del seu naixement. Al costat de dues fonts dedicades a sant Benet i a santa Escolàstica, hi ha el monument al músic Anselm Clavé (1824-1874), projectat per Ferran Serra i Sala (1905-1988) el 1955. A uns cinc minuts d'ací, trobarem una magnífica estela de pedra llisa amb un únic relleu, a tall de fris, de Joan Rebull (1899-1981), que l'Orfeó Català va voler dedicar al mestre Lluís Millet, fundador d'aquesta entitat.

El camí segueix vorejant durant uns 15 minuts la muntanya; és planer i ombrejat. En el lloc on hi ha clarianes, contemplem en primer terme els penya-segats, la caiguda dels quals té uns dos-cents metres de desnivell respecte al camí que estem fent; al fons, fora de la muntanya, apareix el pla del Bages i, en dies clars, els Pirineus.

Feta ja la primera part dedicada als artistes, ara anirem trobant una seixantena de populars i belles majòliques, que són una bona representació de les advocacions que el poble català ha donat a la Mare de Déu; la majoria són obra del ceramista Joan Guivernau (1909). La sèrie més antiga d'aquesta col·lecció de majòliques es troba aproximadament en la part central del camí; el text que reprodueixen és el del Magníficat o Càntic de Maria (Lc 1, 46-55). Al final del camí, ens trobem amb una placeta sense sortida (1,81 km, 703 m); a l'esquerra, hi ha els Degotalls, una balma ennegrida per la humitat d'on antigament degotava aigua filtrada per entre les roques.

Els dos trencalls de la dreta que haurem trobat cap al final del camí ens conduirien a la carretera de Can Maçana. Per tornar es desfà el camí.

3,63 km (715 m), 0 h 55 min. Plaça de l'Abat Oliba. Fi de la passejada.





Més informació





[ES] Del monasterio de Montserrat a Els Degotalls



Paseo tranquilo y sombreado a media altura entre el monasterio de Montserrat y Els Degotalls por lugares especialmente sugerentes del Parque Natural de la Muntanya de Montserrat que invitan al recogimiento.
Ruta señalizada.

Al monasterio se puede llegar en vehículo por la carretera BP-1121 desde Monistrol de Montserrat, población comunicada por la autovía C-16 o la C-55 con Manresa, Terrassa y Martorell, o por Can Maçana desde el Bruc por la autovía A-2 y la carretera BP-1103. También se puede acceder al monasterio con teleférico desde la estación de tren Montserrat-Aeri de los FFCC de la Generalitat de Catalunya o con el tren cremallera desde Monistrol.

Plaza de Els Apòstols

0,00 km (715 m). Desde la plaza de L'Abat Oliba, salimos en dirección NE hacia la salida de Montserrat por carretera. Una vez atravesada la plaza de la Creu, nos situamos a nuestra derecha y hacemos el paseo de L'Escolania protegidos bajo una larga marquesina al final de la cual encontraremos un edificio -construido según el proyecto (1975) del arquitecto P. Pere Busquets (1925)- que contiene varios servicios de restauración. Antes de llegar, sin embargo, y si es por la mañana, cuando pasamos al lado de la basílica veremos un pequeño mercado, muy típico y con mucha tradición: son las campesinas de Marganell, un pueblo vecino de la montaña, que cada día suben a Montserrat para vender los productos alimenticios que elaboran. Los más reconocidos son la miel y el requesón.

Hecho ya el paseo de L'Escolania, subimos a las terrazas del edificio antes mencionado. Desde aquí, y mirando hacia la dirección de donde venimos, reconoceremos la imagen típica de Montserrat: en primer término la austera basílica del siglo XVI rodeada por los edificios, de diversas épocas, correspondientes a L'Escolania y el monasterio; al fondo de todo, los alojamientos para los peregrinos; y como telón de fondo, los cerros más conocidos de la montaña de Montserrat: la Gorra Frígia (1.152 m) y las Magdalenas, que dominan el frondoso torrente de Santa Maria, que se precipita montaña abajo hasta el río Llobregat.

Desde estas mismas terrazas, pero ahora situados hacia el precipicio, admiramos uno de los perfiles de la montaña con dos de los sitios más populares: arriba distinguimos la capilla de Sant Miquel y la cruz que lleva el mismo nombre situada justo en el límite del precipicio que cae verticalmente unos doscientos metros; debajo mismo vemos un sendero que bordea la montaña y que conduce hacia otra capilla, la Santa Cova.

Cruzamos estas terrazas y, al lado, encontramos un curioso elemento arquitectónico que medio rodea una plaza. Cuando estamos en medio, observamos detenidamente unas aberturas separadas por columnas. Y ahora volvemos la mirada hacia los ábsides neorrománicos (1876-1885) adosados ​​a la fachada de la iglesia (s. XVI). Este elemento arquitectónico corresponde al que fue el piso tercero del ábside central de la iglesia, que acababa exteriormente con una galería o triforio la altura de la cual era proporcional al volumen de la iglesia de entonces. En 1992, durante las obras de restauración de este templo, que consistieron sobre todo en devolverle la volumetría original del s. XVI, esta galería fue trasladada aquí. Para comprender mejor estos cambios, a nuestra derecha hay una placa con un texto y un croquis explicativos de dicha restauración (1991-1995).

Debajo de la plaza redonda donde estamos, hay una capilla funeraria (1958) que contiene los restos de los miembros del Tercio de Requetés de la Virgen de Montserrat muertos durante la guerra civil (1936-1939). El proyecto y la decoración son obra del P. Pere Busquets y del P. Crisòleg Picas (1922) respectivamente. Un poco más abajo, cerca del precipicio, se alza un monumento dedicado a Ramon Llull (1232-1316), místico y escritor catalán de Mallorca. Representa L'Escala de l'Enteniment, en alusión a la obra de este pensador medieval. El proyecto de este monumento (1976) fue realizado por el artista Josep M. Subirachs (1927).

De regreso a la plaza redonda que hemos dejado hace poco, hay que explicar que todo este entorno se denomina plaza de Els Apòstols en recuerdo de una capilla que fue edificada en el s. XVI en memoria de los santos Apóstoles. Medio destruida por la Guerra del Francés, fue reedificada en 1858 y restaurada en 1907. Al inicio de la guerra civil (1936), fue derribada y el lugar fue ajardinado. El 7 de octubre de 1939, el P. Abat Marcet colocó la primera piedra de la capilla funeraria, que no se empezó a construir hasta el año 1958. A pesar de estas vicisitudes, el nombre de la capilla ha llegado hasta nuestros días para denominar este espacio, gran parte del cual ahora se utiliza como aparcamiento.

Camino de Els Degotalls o del Magníficat

Una vez cruzada la plaza de Els Apòstols, nos ponemos en la acera izquierda de la carretera delimitada por un gran muro de piedra. En el centro, y sobresaliendo, hay dos esculturas (1960) que representan a san Benito y santa Escolástica, obra de la inconfundible mano del escultor Jaume Clavell i Nogueras (1914-1977). Avanzamos todavía unos metros en dirección a la salida de Montserrat. Pronto veremos, a nuestra derecha, un monolito acabado con una cruz, llamado Pax vobis, según el proyecto (1960) de P. Pere Busquets (1925) -que indica donde antes empezaba el recinto del santuario-, y a nuestra izquierda un rótulo: Els Degotalls-Cami del Magníficat. Siguiendo por una rampa que sube a nuestra izquierda, nos encontramos con el camino que nos llevará.

0,68 km (720 m), 0 h 10 min. Camino de Els Degotalls. Antes de iniciarlo, subimos unos pocos metros más hasta encontrar la escultura de bronce que, en 1931, el Centre Social de Betlem (Barcelona) erigió en memoria de Jacint Verdaguer (1845-1902), el cual, entre otros poemas dedicados a Montserrat, escribió la letra del popular Virolai. La escultura es obra de Carles Flotats (?-1950). De hecho, el emplazamiento de la escultura en este lugar data de 1953, cuando se inició el camino de Els Artistes en la primera parte del camino de Els Degotalls.

Siguen otros monumentos, estelas y medallones que se han ido poniendo en memoria de algunos hombres ilustres de Catalunya. El segundo es un monumento al escritor Joan Maragall (1860-1911), erigido por L'Agrupació Amics de Joan Maragall, el 5 de julio de 1958, de acuerdo con el proyecto de Frederic Marés (1893-1991). A continuación vemos, clavada en la roca, una lápida en memoria del tenor Emili Vendrell (1893-1962), colocada con motivo del centenario de su nacimiento; es obra del orfebre Joaquim Capdevila (1944). Un poco más allá, encontramos el monumento a Pep Ventura (1817-1875), compositor, entre otras obras musicales, de unos cuantos cientos de sardanas. La ciudad pubilla de la sardana viene cada año a conmemorarlo. El proyecto es de Josep Mainar (1899-1996) y Alexandre Cirici i Pellicer (1914-1983), e intervinieron los escultores Rafel Solanic (1895-1990) y Carles Collet (1902-1983). Medio escondido entre los árboles, clavado en la roca, hay un medallón de bronce dedicado a Pompeu Fabra (1868-1948), principal artífice de la normalización de la lengua catalana, con motivo del centenario de su nacimiento. Junto a dos fuentes dedicadas a san Benito y santa Escolástica, está el monumento al músico Anselm Clavé (1824-1874), proyectado por Ferran Serra i Sala (1905-1988) en 1955. A unos cinco minutos de aquí, encontraremos una magnífica estela de piedra lisa con un único relieve, a modo de friso, de Joan Rebull (1899-1981), que L'Orfeó Català quiso dedicar al maestro Lluís Millet, fundador de esta entidad.

El camino sigue bordeando durante unos 15 minutos la montaña; es llano y sombreado. En el lugar donde hay claros, contemplamos en primer término los acantilados, la caída de los cuales tiene unos doscientos metros de desnivel respecto al camino que estamos haciendo; al fondo, fuera de la montaña, aparece el llano del Bages y, en días claros, los Pirineos.

Hecha ya la primera parte dedicada a los artistas, ahora iremos encontrando sesenta populares y bellas mayólicas, que son una buena representación de las advocaciones que el pueblo catalán ha dado a la Virgen; la mayoría son obra del ceramista Joan Guivernau (1909). La serie más antigua de esta colección de mayólicas se encuentra aproximadamente en la parte central del camino; el texto que reproducen es el del Magníficat o Cántico de María (Lc 1, 46-55). Al final del camino, nos encontramos con una pequeña plaza sin salida (1,81 km, 703 m); a la izquierda, están Els Degotalls, una cueva ennegrecida por la humedad de donde antiguamente goteaba agua filtrada por entre las rocas.

Los dos desvíos a la derecha que habremos encontrado al final del camino nos conducirían a la carretera de Can Maçana. Para volver se desanda el camino.

3,63 km (715 m), 0 h 55 min. Plaza de L'Abat Oliba. Fin del paseo.





Más información





[EN] From Montserrat monastery to Els Degotalls



This is a calm, shady walk at medium altitude between Montserrat monastery and Els Degotalls through some particularly evocative places of Montserrat Mountain Natural Park, which are conducive to contemplation.
Marked trail.





More information





Font: Generalitat de Catalunya, 30/09/10

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta