-
-
837 m
714 m
0
0,9
1,8
3,56 km

Vista 2661 veces, descargada 57 veces

cerca de Collbató, Catalunya (España)

[CA] Del monestir de Montserrat a la miranda de Fra Garí i a la capella i creu de Sant Miquel



Visita a alguns racons especialment interessants del voltant del santuari de Montserrat, encabit al bell mig de la muntanya més emblemàtica de Catalunya, protegida pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Ruta senyalitzada.




Al monestir es pot arribar en vehicle per la carretera BP-1121 des de Monistrol de Montserrat, població comunicada per l'autovia C-16 o la C-55 amb Manresa, Terrassa i Martorell, o per can Maçana des del Bruc per l'autovia A-2 i la carretera BP-1103. També s'hi pot accedir amb telefèric des de l'estació de tren Montserrat-Aeri dels FFCC de la Generalitat de Catalunya o amb el cremallera des de Monistrol.

El Viacrucis

El Viacrucis consisteix a resseguir, davant catorze creus o estacions, els episodis del camí de la Creu (Via Crucis) que féu Jesús amb la creu a coll des de la casa de Pilat fins al Calvari.

0,00 km (715 m). El camí que porta al Viacrucis s'inicia a la plaça de l'Abat Oliba. A l'esquerra de la font, hi ha unes escales al final de les quals es troba la primera estació. El recorregut que segueix, tot i estar tan a prop del brogit del santuari, és silenciós, sovint solitari i sempre ombrejat per l'alzinar que el cobreix. És una de les passejades més boniques i fàcils que es poden fer sense apartar-se del recinte. Davant mateix de la dotzena estació, hi ha una vista panoràmica del monestir i del santuari recomanable de contemplar.

Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels més destacats de l'escola eclecticista contemporània del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destruït a l'inici de la Guerra Civil (1936); l'únic monument que en queda és la capella de la Soledat o de la Dolorosa (1916), als 400 m de la passejada, decorada amb pintures de Darius Vilàs (1880-1950) i amb una escultura de Josep Llimona (1864-1934) que es troba al final del recorregut.

Als anys 50 de la passada centúria fou projectat un nou Viacrucis, projecte en què intervingué l'arquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domènec Fita (1927). Al llarg d'aquests darrers anys, però, les esllavissades i les bretolades d'algunes persones n'han malmès algunes fins al punt que s'han hagut de treure i substituir per una simple estela dissenyada per Josep Garganté (1943). Precisament, si avui es pot fruir d'una bella vista panoràmica del recinte de Montserrat des de la dotzena estació és perquè la matinada del Dijous Sant de 1991 caigué una gran pedra i féu l'esvoranc que encara avui es pot veure.

A la dreta de la plaça que hi ha davant de la capella de la Dolorosa, es veu el tram d'escales que porta al camí de Sant Miquel. Un cop allí, es pot tornar tranquil·lament al santuari sense necessitat de desfer la passejada que s'ha fet o bé optar per un dels següents itineraris que es proposen.

La miranda de Fra Garí

0,54 km (749 m), 0 h 12 min. La drecera que porta a la miranda de Fra Garí (810 m) s'agafa uns metres més amunt de la porta de sortida del Viacrucis al camí de Sant Miquel. Tot i que està indicada, les escales inicials que hi porten estan mig amagades entre la boscúria de l'alzinar. Durant molts anys, aquest breu i bonic recorregut ha estat molt malmès fins a ser gairebé intransitable. Avui està arranjat i la pujada no té cap dificultat, únicament cal tenir unes cames àgils. Els 80 m de desnivell que s'han de superar es fan ràpidament per la drecera que, en ziga-zaga, puja pel mig de la canal dels Micos que, quan plou, es converteix fàcilment en un torrent. De sobte, s'acaba la pujada i la drecera es converteix, cap a la dreta, en un camí planer. Es passa per davant d'una cova, on la tradició popular ha volgut situar el lloc on vivia fra Garí, el mític personatge de la llegenda més antiga sobre Montserrat juntament amb la de la trobada de la marededéu a la Santa Cova. Poc més enllà, hi ha la miranda de Fra Garí (km 0,86, 827 m), des d'on es frueix d'una bella vista panoràmica del conjunt del recinte de Montserrat al peu d'un immens rocam. Al fons es veu, entre d'altres, la Roca de l'Elefant. Aquí mateix hi ha la imatge de santa Maria reproduïda en una majòlica.

La capella de Sant Miquel

El camí de Sant Miquel comença a l'esquerra de la plaça de l'Abat Oliba i condueix, d'una manera suau i agradable, a la capella que li dóna nom. En el seu primer tram, es troben placetes on els pelegrins tenen el costum de reunir-se o de venir-hi simplement a descansar. Ara ací ara allà, es veuen esteles, monòlits, escultures... que associacions diverses han col·locat en record d'un esdeveniment important.

Les dues escultures més remarcables són les que representen Pau Casals i sant Francesc d'Assís. La primera, obra de l'escultor Joan Rebull (1899-1981), és un monument al gran músic català amb motiu del centenari del seu naixement, el 1976. Un xic més amunt, i passada la zona destinada al càmping -l'únic lloc en tot el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat on és permesa l'acampada-, apareix l'esvelta escultura de sant Francesc, que fou ofrenada pels Terciaris Franciscans de Catalunya l'any 1927 en commemoració del VII centenari de la seva mort; és obra de l'escultor Josep Viladomat (1899-1989). La porta de Sant Miquel que s'ha de traspassar més amunt marca el final del recinte del santuari per la seva banda de llevant.

El camí que s'està fent és l'itinerari d'accés a Montserrat més important de l'època medieval. Té el punt de sortida a la vila de Collbató, al peu de la muntanya. Aquesta ruta, però, només fa el tram final fins a la capella de Sant Miquel, des d'on, després d'un llarg viatge, els pelegrins albiraven per primera vegada el monestir i el santuari de Montserrat.

1,83 km (805 m), 0 h 47 min. Uns 100 m abans d'arribar a l'esmentada capella, s'agafa un camí a mà esquerra (NE) que condueix a la creu de Sant Miquel (770 m), des d'on es contemplen unes magnífiques vistes des dels Pirineus fins al delta del Llobregat, a més d'una bona panoràmica del conjunt de Montserrat. Una creu de ferro recorda les creus que coronen els turons montserratins dels gravats medievals i barrocs.

Es torna al camí de Sant Miquel, que porta fins a la capella al km 2,24 (821 m). Antigament era una ermita. En tenim documents ja del segle X. Sobre els seus fonaments, l'any 1870, el pare abat Miquel Muntadas va fer construir la capella actual. L'any 1958 es construïren, per a l'aixopluc de la gent que hi va, els porxos que l'envolten.

A Sant Joan per Sant Miquel

Si s'està cansat o es va just de temps, es desfà el camí per tornar al santuari. Si no és així, avançant un xic més s'arriba al pla de Sant Miquel (855 m), on es troben tres camins. Es deixen els dos de l'esquerra; l'un baixa tot dret cap a la vila de Collbató i l'altre, el més estret, porta a la Santa Cova. Es pren el de la dreta, anomenat camí de les Ermites, que condueix fins a Sant Joan. Un cop allí, es té l'ocasió de baixar amb el funicular, que porta a l'inici d'aquest itinerari.

3,56 km (715 m), 1 h 30 min. Plaça de l'Abat Oliba. Fi de la passejada.




Més informació





[ES] Del monasterio de Montserrat a la miranda de Fra Garí y a la capilla y cruz de Sant Miquel



Visita a algunos rincones especialmente interesantes de los alrededores del santuario de Montserrat, ubicado en medio de la montaña más emblemática de Catalunya, protegida por el Parque Natural de la Muntanya de Montserrat.
Ruta señalizada.




Al monasterio se puede llegar en vehículo por la carretera BP-1121 desde Monistrol de Montserrat, población comunicada por la autovía C-16 o la C-55 con Manresa, Terrassa y Martorell, o por Can Maçana desde el Bruc por la autovía A-2 y la carretera BP-1103. También se puede acceder al monasterio con teleférico desde la estación de tren Montserrat-Aeri de los FFCC de la Generalitat de Catalunya o con el tren cremallera desde Monistrol.

El Viacrucis

El Viacrucis consiste en recorrer, ante catorce cruces o estaciones, los episodios del camino de la Cruz (Vía Crucis) que hizo Jesús con la cruz a cuestas desde la casa de Pilatos hasta el Calvario.

0,00 km (715 m). El camino que lleva al Viacrucis se inicia en la plaza Abat Oliba. A la izquierda de la fuente, hay unas escaleras al final de las cuales se encuentra la primera estación. El recorrido que sigue, a pesar de estar tan cerca del bullicio del santuario, es silencioso, a menudo solitario y siempre bajo la sombra del encinar que lo cubre. Es uno de los paseos más bonitos y fáciles que se pueden hacer sin apartarse del recinto. Delante de la duodécima estación, hay una bella vista panorámica del monasterio y del santuario.

Entre los años 1904 y 1919, los arquitectos Enric Sagnier (1858-1931) -uno de los más destacados de la escuela eclecticista contemporánea del modernismo- y Eduard Mercader levantaron un Viacrucis monumental con esculturas de Eusebi Arnau (1854-1934) y Joan Pujol sufragadas por diferentes asociaciones. Este Viacrucis fue destruido al inicio de la Guerra Civil (1936); el único monumento que queda es la capilla de la Soledat o de la Dolorosa (1916), a los 400 m del paseo, decorada con pinturas de Darius Vilàs (1880-1950) y con una escultura de Josep Llimona (1864-1934) que se encuentra al final del recorrido.

En los años 50 de la pasada centuria fue proyectado un nuevo Viacrucis, proyecto en el que intervino el arquitecto Francesc Folguera (1891-1960). Se hizo en dos etapas bien definidas. La primera, con esculturas de Margarida Sans Jordi (1911) y Francesc Juventeny (1906-1990), la segunda con obras de Domènec Fita (1927). A lo largo de estos últimos años, sin embargo, los deslizamientos y las gamberradas de algunas personas han dañado algunas de ellas hasta el punto que han tenido que ser sustituidas por una simple estela diseñada por Josep Garganté (1943). Precisamente, si hoy se puede disfrutar de una bella vista panorámica del recinto de Montserrat desde la duodécima estación es porque la madrugada del Jueves Santo de 1991 cayó una gran piedra e hizo el boquete que todavía hoy se puede ver.

A la derecha de la plaza que hay delante de la capilla de la Dolorosa, se ve el tramo de escaleras que lleva al camino de Sant Miquel. Una vez allí, se puede volver tranquilamente al santuario sin necesidad de desandar el paseo que se ha hecho o bien optar por uno de los siguientes itinerarios que se proponen.

La miranda de Fra Garí

0,54 km (749 m), 0 h 12 min. El atajo que lleva a la miranda de Fra Garí (810 m) se toma unos metros más arriba de la puerta de salida del Viacrucis al camino de Sant Miquel. Aunque está indicado, las escaleras iniciales que llevan están medio escondidas entre la espesura del encinar. Durante muchos años, este breve y hermoso recorrido ha estado muy dañado hasta ser casi intransitable. Hoy está arreglado y la subida no tiene ninguna dificultad, únicamente hay que tener unas piernas ágiles. Los 80 metros de desnivel que hay que superar se hacen rápidamente por el atajo que, en zigzag, sube por el medio de la canal de Els Micos que, cuando llueve, se convierte fácilmente en un torrente. De repente, se acaba la subida y el atajo se convierte, hacia la derecha, en un camino llano. Se pasa por delante de una cueva, donde la tradición popular ha querido situar el lugar donde vivía fray Garí, el mítico personaje de la leyenda más antigua sobre Montserrat junto con la del hallazgo de la talla de la virgen en la Santa Cova. Poco más allá está la miranda de Fra Garí (km 0,86, 827 m), desde donde se disfruta de una bella vista panorámica del conjunto del recinto de Montserrat al pie de un inmenso roquedal. Al fondo se ve, entre otros, la Roca de l'Elefant. Aquí mismo está la imagen de santa María reproducida en una mayólica.

La capilla de Sant Miquel

El camino de Sant Miquel comienza a la izquierda de la plaza Abat Oliba y conduce, de una manera suave y agradable, a la capilla que le da nombre. En su primer tramo, se encuentran plazoletas donde los peregrinos tienen la costumbre de reunirse o de venir simplemente a descansar. Se ven por doquier estelas, monolitos, esculturas... que asociaciones diversas han colocado en recuerdo de un acontecimiento importante.

Las dos esculturas más destacadas son las que representan Pau Casals y san Francisco de Asís. La primera, obra del escultor Joan Rebull (1899-1981), es un monumento al gran músico catalán con motivo del centenario de su nacimiento, en 1976. Un poco más arriba, y pasada la zona destinada a la acampada -el único lugar en todo el Parque Natural de la Muntanya de Montserrat donde se permite acampar-, aparece la esbelta escultura de san Francisco, que fue ofrendada por Els Terciaris Franciscans de Catalunya el año 1927 en conmemoración del VII centenario de su muerte. Es obra del escultor Josep Viladomat (1899-1989). La puerta de Sant Miquel que se traspasará más arriba marca el final del recinto del santuario por su parte de levante.

El camino que se está haciendo es el itinerario de acceso a Montserrat más importante de la época medieval. Tiene el punto de salida en la villa de Collbató, al pie de la montaña. Esta ruta, sin embargo, sólo hace el tramo final hasta la capilla de Sant Miquel, desde donde, después de un largo viaje, los peregrinos divisaban por primera vez el monasterio y el santuario de Montserrat.

1,83 km (805 m), 0 h 47 min. Unos 100 m antes de llegar a la citada capilla, se coge un camino a mano izquierda (NE) que conduce a la cruz de Sant Miquel (770 m), desde donde se contemplan magníficas vistas desde los Pirineos hasta el delta del Llobregat, además de una buena panorámica del conjunto de Montserrat. Una cruz de hierro recuerda las cruces que coronan los cerros montserratinos de los grabados medievales y barrocos.

Se vuelve al camino de Sant Miquel, que lleva hasta la capilla en el km 2,24 (821 m). Antiguamente era una ermita. Tenemos documentos del templo del siglo X. Sobre sus cimientos, en 1870, el padre abad Miquel Muntadas hizo construir la capilla actual. En 1958 se construyeron, para cobijar la gente que va, los porches que la rodean.

A Sant Joan por Sant Miquel

Si se está cansado o se va justo de tiempo, se desanda el camino para volver al santuario. Si no es así, avanzando un poco más se llega a la llanura de Sant Miquel (855 m), donde se encuentran tres caminos. Se dejan los dos de la izquierda: uno baja derecho hacia la villa de Collbató y el otro, el más estrecho, lleva a la Santa Cova. Se toma el de la derecha, llamado camino de Les Ermites, que conduce hasta Sant Joan. Una vez allí se tiene la ocasión de bajar con el funicular, que lleva al inicio de este itinerario.

3,56 km (715 m), 1 h 30 min. Plaza de L'Abat Oliba. Fin del paseo.




Más información





[EN] From Montserrat monastery to Miranda de Fra Garí and chapel and cross of Sant Miquel



Visit to some particularly interesting spots around Montserrat sanctuary, set at the heart of the landmark mountain of Catalonia, protected as part of Montserrat Mountain Natural Park.
Marked trail.




The monastery can be reached by road from Monistrol de Montserrat, a town connected by the C-16 motorway or highway C-55 to Manresa, Terrassa and Martorell, or by Can Maçana from Els Brucs by the dual carriageway N-II. You can also reach the monastery by the cable car from the Generalitat Railway station.

The Viacrucis (the way of the cross)

The Viacrucis is an act of devotion that consists of following, praying and meditating at fourteen crosses or stations, the episodes of the road (Viacrucis) taken by Jesus carrying the cross from Pilate's house to Calvary.

The road that takes you to the Viacrucis begins in Plaça de l'Abat Oliba (714 m). To the left of the fountain there are some steps, at the end of which you come to the first station. Although the route is so close to the hustle and bustle of the sanctuary, it is silent and often deserted, and is shaded all along the way by the holm oak wood. It is one of the prettiest and easiest walks inside the precinct. Indeed, it is a place of prayer for many pilgrims. From the twelfth station there is a panoramic view of the monastery and sanctuary which is well worth a look.

Between 1904 and 1919, the architects Enric Sagnier (1858-1931) -one of the outstanding figures of the contemporary eclectic school of Modernism- and Eduard Mercader built a monumental Viacrucis, with sculptures by Eusebi Arnau (1854-1934) and Joan Pujol, paid for by different associations. The Viacrucis was destroyed at the outbreak of the Civil War (1936); the only monument that remains is the chapel of La Soledat or of La Dolorosa (1916) (at a distance of 400 metres from the route of the walk), decorated with paintings by Darius Vilàs (1880-1950) and with a sculpture by Josep Llimona (1864-1934), at the end of the route.

In the fifties a new Viacrucis was planned, a project that involved the architect Francesc Folguera (1891-1960). It was done in two well defined stages. The first, with sculptures by Margarida Sans Jordi (1911) and Francesc Juventeny (1906-1990); the second, with works by Domènec Fita (1927). In recent years, however, falling stones and the scant respect shown by some visitors for public property have damaged some of them to the extent that they had to be removed and replaced by a simple stele designed by Josep Garganté (1943). Indeed, if today we can enjoy a fine panoramic view of the precinct of Montserrat from the twelfth station, it is because on the morning of Maundy Thursday in 1991 a large stone fell and made the breach we can still see

To the right of the square, in front of the chapel of La Dolorosa, we see the flight of steps that leads up to Camí de Sant Miquel or St Michael's Road. Once we arrive we can return easily to the sanctuary without having to retrace our steps, or take one of the following itineraries.

Miranda de Fra Garí

The short cut that takes us to Miranda de Fra Garí (Friar Garí's lookout, 810 m) begins a few metres above the exit from the Viacrucis to Camí de Sant Miquel (km 0.54). Although it is signposted, the first steps that lead up there are half hidden in the holm oak wood. For many years, this short pretty route was badly damaged, to the point of becoming practically impassable, though today it has been repaired and the climb is not at all difficult. All you need is a pair of nimble legs.

The eighty metres you have to climb can be done quickly along the short cut which zigzags up the middle of Canal dels Micos, which, when it rains, can easily turn into a torrent. The climb ends suddenly and the short cut, to the right, becomes a flat road. You pass a cave which, according to popular tradition, was the dwelling of Fra Garí, the central figure of the oldest legend of Montserrat, along with the discovery of the image of the Virgin in the Holy Cave. A little further on you come to Miranda de Fra Garí (km 0.95), from where you enjoy a fine panoramic view of the whole precinct of Montserrat at the foot of an immense pile of rock; in the background, among others, you can see Roca de l'Elefant or Elephant Rock. Here you can venerate the image of Santa Maria reproduced in majolica.

Chapel of Sant Miquel

Camí de Sant Miquel begins to the left of Plaça de l'Abat Oliba and takes you on a smooth pleasant climb to the chapel that gives the road its name. Along the first stretch you find small squares where the pilgrims meet or simply come to take a rest. Here and there you see steles, monoliths and sculptures which different associations have placed in commemoration of some important event. The two outstanding sculptures are the ones representing Pau Casals and St Francis of Assisi. The first, a work by the sculptor Joan Rebull (1899-1981), is a monument to the great Catalan musician on the occasion of the centenary of his birth, in 1976. A little farther up and after the camping site -the only place in Montserrat Natural Park where camping is allowed- you see the slender sculpture of St Francis, which was offered by the Franciscan Tertiaries of Catalonia in 1927 in commemoration of the seventh centenary of his death; the work is by the sculptor Josep Viladomat (1899-1989). The Sant Miquel Gate which you have to pass through higher up marks the end of the precinct of the sanctuary on the eastern side.

The road you are walking is the most important access route of Mediaeval Montserrat; it ends in the village of Collbató, at the foot of the mountain. You, however, will only be doing the last stretch to the chapel of Sant Miquel, from where, after a long journey, the pilgrims caught their first glimpse of Montserrat monastery and sanctuary and formed a procession in token of their devotion and respect for Santa Maria.

About one hundred metres before you come to the chapel you take a road on the left that leads to Creu de Sant Miquel (St Michael's Cross, 770 m) once you have walked 1.83 km and provided you walk it all in one go; there are magnificent views from the Pyrenees to the Llobregat delta, as well as a panoramic view of the whole of Montserrat. An iron cross reminds you of the crosses that crown the spikes of Montserrat in Mediaeval and Baroque engravings.

You return to Camí de Sant Miquel, which takes you to the chapel at the 2.24 point (821 m). It was once a hermitage; we have documents dating from the 10th century. On its foundations, in 1870, Abbot Miquel Muntadas had the present chapel built. In 1958 the porches around it were built to shelter the people who go there.

To Sant Joan via Sant Miquel

If you are tired, or time is short, you retrace your steps and return to the sanctuary. If not and if you continue a little you will come to Pla de Sant Miquel (855 m), where you find three roads. You pass by the two on the left; one goes straight down to the village of Collbató and the other, narrower one would take you to the Santa Cova or Holy Cave. You take the one on the right, known as Camí de les Ermites or Hermits' Road, which takes you to Sant Joan. Once there, if you keep to the schedule, you will be able to go down by funicular, which leaves you at the beginning of this itinerary. For more information, see the route Sant Joan and the hermitages of the mountain.




More information





Font: Generalitat de Catalunya, S.L., 31/07/12

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta