Jaciment Ibèric de la Font de la Canya 625 a.C.

El jaciment ibèric de la Font de la Canya i o Turó de la Font de la Canya està situat en el municipi d'Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), en un turó de 230 metres sobre el nivell del mar, flanquejat per dos torrents, prop dels nuclis d'Avinyó Nou, Sant Sebastià dels Gorgs i Clariana .
Es tracta d'un establiment íber, pertanyent a la tribu dels cossetans, que el van ocupar entre els segles VII i III aC, essent abandonat poc després que arribessin els primers exèrcits romans durant la II Guerra Púnica.

En aquesta fase, denominada també com a primera Edat del Ferro (625-575 aC), apareixen en la Font de la Canya indicadors arqueològics que informen sobre el consum de vi forà. Es troben recipients amfòrics d'origen fenici, concretament de la zona de l'estret de Gibraltar, i, en menor mesura cartaginès, que són testimoniatge d'intercanvis comercials amb els fenicis que haurien de buscar, posteriorment, la complicitat dels indígenes per buscar els llocs idonis per a la plantació de vinya i així transmetre el complex sistema d'elaboració d'aquesta. Sembla lògic pensar que primer es va introduir el consum del vi en l'actual Penedès per a després, gradualment, adoptar el cultiu de la vinya.

El vi es converteix en part important de les celebracions, atorgant poder i alt nivell social. D'aquí el destacable volum de les importacions d'origen fenici documentades a Catalunya i València al Segle VII aC.

La presència en el jaciment de trípodes-morters fenicis ens informen sobre la preparació del vi per al seu consum, afegint-li espècies i aromatitzants per potenciar el seu sabor o també per dissimular la seva deterioració en transportar-se a llargues distàncies. Així mateix es troba un simpulum o cullerot de bronze utilitzat per servir el vi. Però el que ens fa coneixedors que ja en època preibérica es produïa vi en la Font de la Canya, com posteriorment s'ampliarà, és la troballa de grans quantitats de llavors de vinya conreada vitis vinifera.

Durant la segona Edat del Ferro (550-150 aC) té lloc l'auge del nou cultiu introduït, desbancant al cultiu de leguminosas i, en determinades zones, als cereals. Així, en la costa central i en el Penedès la vinya apareix ja en tots els jaciments estudiats, documentant-se subproductes procedents del seu premsatge. En la Font de la Canya es documenten en aquest període, a més dels propis d'una agricultura cerealista, utensilis específics per al cultiu i producció del vi, com un podall de ferro amb mànec d'os (Segle IV aC) i una base de premsa de pedra (Segle III aC). També, a diferència d'en la primera Edat del ferro, apareixen en el jaciment peces de vaixella relacionada amb la preparació, servei i consum del vi. A més és important la faceta religiosa en la qual el vi passa a ser motiu cerimonial, com ens indica el descobriment de les restes d'un important banquet cerimonial en honor de la deessa grega Demèter (Tanit per als cartaginesos), entre les quals es va trobar un vas en forma de bust d'aquesta deïtat, amb una inscripció sobre el cap que diu "kalathos" (benvinguts en grec) i amb el front adornat amb cereals i raïms, tot això datat al Segle III aC.

El jaciment de La Font de la Canya es troba a Avinyonet del Penedès, situat al mig del camp, al costat de les Caves Gramanosa i l’església de Sant Pere d’Avinyó. Es té constància que els primers indicis d’ocupació al cim ens remunten entorn de l’any 650 aC. Ja en aquesta època es creu que era zona de vinya, atès que s’especula que es consumia vi fenici i això pot ser una de les raons per les quals es comença a cultivar vinya; en conservem sitges per emmagatzemar la producció agrícola. També s’ha trobat ceràmica fenícia i etrusca, així com peces de bronze que molt possiblement venien del centre d’Europa.

El jaciment es va descobrir l’any 1997 per l’arqueòleg local Xavier Esteve quan es va anivellar el terreny per plantar-hi vinyes. Primerament es van dur a terme unes investigacions d’urgència entre els anys 1998 i 1999 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. La primera a càrrec de Joan Garcia i la segona per David Asensio Vilaró (Món Iber Rocs, SL/Universitat de Barcelona). L’any següent, el 2000, les intervencions en aquest jaciment passen a l’àmbit de les excavacions programades del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, aquesta activitat continua en l’actualitat.

Aquests darrers anys, l’ajuntament d’Avinyonet del Penedès ha atorgat importància en l’àmbit turístic i enoturístic, iniciant activitats relacionades amb la vinya i el vi (ArqueoVitis) i visites guiades al jaciment de Font de la Canya, ja que en les recents excavacions arqueològiques, s’han trobat pinyols carbonitzats i mineralitzats que representen el conjunt més important i més antic documentat avui dia a Catalunya.

Lavern - Estació Subirats - Ermita de Sant Pere - Casa d'Espiritualita de Santa Maria - Pont de Can Tifarro - Vinyes de Ca l' Almirall de Figuerola - Riera de Sant Sebastia dels Gorgs - Capella de la Mare de Déu de Linda - Camí de Linda - Can Bou - Monestir de Sant Sebastia dels Gorgs - Plaça de Maria Sabater - Ca l'Amat - Torrent de Baix - El Passatge - Bosc de l'Amat - Camí d'Avinyo - Bosc de la Basdota - Camps d'Avinyo - Torrent d'Avinyo - Font de la Canya - Jaciment Iberic de la Font de la Canya - Esglesia de Sant Pere d'Avinyo - Cal Padrona - La Gramenosa - Torrent dels Xops - Serra dels Xops - Camp de Dalt de la Serra - Torrent de Cantallops - Font del Masset - Camps de Sota la Casa - Maset del Lleó - Camps del Cirerer - La Pineda - Plaça del Cafe -Can Marti de la Talaia -Vinya del Jaques - Plana de Ca l'Olovella - Lavern.