Pic Alt del Cubil 100 cims

Més info a "Veure més" i a https://reptesmuntanyencs.cat/pic-alt-del-cubil/
Más info en https://reptesmuntanyencs.cat/pic-alt-del-cubil-2/

TEXT EN CATALÀ

Aquest cim, el de l'Alt del Cubil, hi ha qui el fa juntament amb altres dels voltants, com poden ser el pic de Pessons, l’Alt del Griu o el Montmalús, però jo, tots aquests, ja els tinc esborrats, així que, aquest cop, vaig optar per un recorregut circular que em permetés fer només aquest cim.
Vaig mirar també d’evitar sortir des del sector de l’estació intermèdia del Funicamp, massa popular per al meu gust, encara que, segons la informació que vaig poder obtenir, si volia fer un recorregut circular, em seria impossible evitar trepitjar la collada d’Enradort. Vaig valorar molt l’opció de fer servir el Funicamp fins a l’estació superior, però al final vaig trobar un parell de propostes molt interessants, amb les quals em vaig muntar el meu recorregut.
Aprofitant que ja funcionava l'autobús 4x4, el vaig agafar per pujar a l’estany Primer i, des d’allà, començar a caminar, primer pel GRP (gairebé tot és pista, menys un curt tram) fins a la collada, després la molt ressenyada carena-cresta fins al cim, seguida de la baixada a la babalà fins a enllaçar amb el camí dels estanys de la Solana.
En comptes d'agafar aquest sender per tornar a l’inici, com que anava molt bé de temps i de forces, el que vaig fer va ser anar a la recerca del GRP/GR7 per fer així una mica més llarg el recorregut. Em sembla que aquesta opció és una mica més entretinguda, perquè es passa molt a la vora dels estanys de Pessons.
Penso que aquest recorregut no es pot ressenyar amb detall, perquè cadascú el pot fer a la seva mida. M'explico: per anar de l’estany Primer a la collada d’Enradort hi ha moltes opcions, ja que es creua tot el sector de pistes d’esquí de Vallnord-Grau Roig, així que hi ha on triar. També es pot anar fora camí, perquè els vessants són bàsicament herbats.
Una vegada a la collada, comença la part més dura de la jornada. Jo explicaré allò que tothom explica: la pujada és directa i us heu de deixar guiar per les fites i uns pals de fusta prims i alts que us duran, no sempre a tota cresta, fins a una petita i àmplia collada on comença la part potser més tècnica de la pujada i s’ha de saber interpretar el rocam. No és complicat ni s’ha de tenir problemes, així que, si en trobes, és que vas malament.
La baixada implica tornar al collet anterior. Després és fàcil, fins al lloc on s’ha de deixar la carena. Hi ha una fita que indica per on iniciar el descens al sector lacustre del circ de Pessons. Aquí, t’has de deixar portar per les teves sensacions. No es baixa malament del tot, però tu has de triar per on i com fer-ho. A mi m’agrada més trepitjar rocs que nerets, però això ja són aspectes personals.
Bé, una vegada a les molleres, les opcions són diverses. El més directe és continuar pel sender que travessa el sector dels estanys de la Solana, als peus del cim conquerit, o fer com jo, anar a la recerca del GR7 per acabar al mateix lloc.

TEXTO EN ESPAÑOL

Esta cima del Alt del Cubil hay quien la hace junto a otras de los alrededores, como pueden ser el pico de Pessons, el Alt del Griu o el Montmalús, pero yo todas estas ya las tengo borradas así que la he subido en un recorrido circular que me permitiera hacer sólo esta cima.
Intenté también evitar salir desde el sector de la estación intermedia del Funicamp, demasiado popular para mi gusto, aunque por la información que pude obtener, si quería hacer un recorrido circular me sería imposible evitar pisar el collado de Enradort.
Aprovechando que ya funcionaba el autobús 4x4 lo cogí para subir al estany Primer y desde allí empezar a caminar, primero por el GRP (casi todo es pista menos un corto tramo) hasta el collado, después la muy reseñada cresta hasta la cima seguida de la bajada al tuntún hasta enlazar con el camino de los estanys de la Solana..
En lugar de tomar este sendero para volver al inicio, como iba muy bien de tiempo y de fuerzas lo que hice fue ir en busca del GRP/GR7 para hacer así un poco más largo el recorrido.
Pienso que esta propuesta no se puede reseñar con detalle porque cada uno puede hacerla a su medida y me explico: Para ir del estany Primer al collado de Enradort hay muchas opciones, ya que se cruza todo el sector de pistas de esquí de Vallnord-Grau Roig así que hay donde escoger.
Una vez en el collado empieza la parte más dura de la jornada. Yo explicaré lo que todo el mundo explica: la subida es directa y debes dejarte orientar por los mojones y unos palos de madera, delgados y altos, que te guiarán, no siempre a toda cresta, hasta un pequeño y amplio collado, donde empieza la parte más técnica de la subida, donde tienes que saber interpretar el roquedal. No tiene que haber grandes problemas así que si lo tienes es que vas mal.
La bajada implica volver al collado anterior, después es fácil hasta el lugar donde hay que dejar la cresta. Hay un hito que indica por donde iniciar el descenso al sector lacustre del circo dels Pessons. Aquí te has de dejar llevar por tus sensaciones. No se baja mal, pero tú has de decidir por dónde y cómo hacerlo. A mi me gusta más pisar roca que rododendros, pero eso ya son aspectos personales.
Bien, una vez en las molleras las opciones son diversas. Lo más directo es continuar por el sendero que atraviesa el sector de los estanques de la Solana, a los pies de la cumbre conquistada, o hacer como yo, ir en busca del GR7 para acabar en el mismo sitio.