Xilxes - Via Augusta - La Fonteta - Font Redona - La Muntanyeta - La Llosa - El Castellàs - Xilxes

L'excursió comença a la cruïlla entre l'avinguda de la Constitució i el carrer del Pare Roc Melcior de Xilxes. Des d'allà eixim en direcció oest per la primera d'aquestes vies, que es correspon amb la carretera CV-2280. Tanmateix, en havent passat la rotonda del monument al Llaurador, trenquem lleugerament cap a l'esquerra per a incorporar-nos a un camí que es correspon amb la Via Augusta.

Després d'un centenar escàs de metres, trenquem cap al sud pel camí de Xilxes a la Llosa, paral·lel a les vies del tren, per on continua aquesta calçada romana. A mà esquerra tenim conreus, a la dreta queda el ferrocarril, la carretera N-340 i el jaciment del Castellàs, on hi pujarem en acabant. Enfront, ja veiem el poble de la Llosa i, més enllà, el castell d'Almenara.

Arribem a un punt en el qual el camí de Xilxes a la Llosa es veu tallat per la infraestructura ferroviària. També en aquest punt, el traçat original de la Via Augusta giraria cap a la dreta per a agafar el camí dels Pouets. Com aquest gir hui dia és impossible de fer per la presència de tanques que protegeixen les vies, nosaltres tirem en direcció contrària, cap a l'esquerra, a orient, pel camí de la Ratlla entre les terres xilxeres i lloseres. Aquesta via també serveix de divisòria entre les partides del Collado i de l'Assutzena.

El desenvolupament de les comarques costaneres del País Valencià també ha estat el responsable que el camí de la Ratlla estiga tallat per l'autopista AP-7, que ens obliga a tombar cap a la dreta, en direcció sud, per la via de servei que la voreja.

A la primera oportunitat que tenim, girem a la dreta per a incorporar-nos al camí del Molí. Amb ell, creuem per un pas subterrani les vies del tren i eixim a la Fonteta, just per on passa novament la Via Augusta.

Travessem amb ella el paratge de la font del Carcau per a anar a buscar, cap a la dreta, la font Redona. En havent-la ultrapassat, agafem el camí de l'Abeuradora, cap a l'esquerra. No obstant això, alguns metres més endavant l'abandonem i tirem cap a l'esquerra, tot envoltant l'estadi de futbol del poble de la Llosa. Ara per senda, ara camp a través, coronem la Muntanyeta de la Llosa, o del Calvari, on ha estat documentat un jaciment.

Des de la part superior d'aquest tossalet, des d'on gaudim d'unes bones vistes de la Mediterrània, tirem pel carrer del Calvari, primer, i del mestre Francisco Molina, després, fins a eixir a l'avinguda del País Valencià, que es correspon amb la carretera N-340.

La travessem i agafem, en paral·lel a ella i cap a la dreta, el camí de les Clotxes. Després d'uns metres vora la N-340, trenquem amb aquesta via cap a l'esquerra i comencem a guanyar altura.

En cosa de cinc minuts, arranca a mà dreta un camí ben marcat. Ens incorporem a ell, tot deixant el de les Clotxes. Encara ascendim un poc més. Finalment, aquesta via acaba a una finca de tarongers. Aleshores, tirem a l'esquerra per una sendera que continua pujant cap a una bassa de reg. En fer-hi cap, pugem un ribasset i continuem l'excursió per damunt d'una tuberia que ens condueix al cim de la muntanya del Castellàs, o del tio Andreuet. En aquest tossal pròxim a la Via Augusta han estat documentades restes des de l'edat del Bronze fins a l'època islàmica medieval.

En havent fet un tomb pel paratge, i no veient millor camí per on tornar, baixem fins a una gran finca de tarongers que ocupa la part meridional de la muntanya, i tot travessant-la, enllacem amb la pista que puja al dipòsit d'aigua potable de Xilxes. Cap a la dreta, baixem fins a la carretera N-340.

Amb molta precaució, la creuem i eixim per l'eixida que duu a Xilxes, fent cap al poble en un parell de minuts. Allà fiquem punt i final a l'excursió.